LA VIDA PRIVADA DE CARMINA MASSOT
Univers
324 pàgines
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 16 de gener de 1951) és una escriptora, política i activista catalana. És una escriptora d’èxit i ha estat traduïda a diversos idiomes. Els seus llibres tenen sempre una visió de gènere. En els seus escrits de no ficció ha aprofundit en temes com sexualitat, violència, prostitució, maternitat, usos del temps, les noves famílies i el feminisme, per exemple: Rebels, ni putes ni submises, Pornografia i vestits de núvia o Drets fràgils. Els seus llibres de ficció es basen habitualment en conflictes psicològics.. S’ha manifestat militant del PSC i, en els últims anys, votant d’ICV-EUiA. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va ser el número 84, com a independent, a la llista per la circumscripció de Barcelona d’ICV-EUiA, i a les eleccions municipals de Barcelona de 2015 va formar part de la llista de Barcelona en Comú. (Resum extret de Viquipèdia).
En aquest llibre, Gemma Lienas ens parla d’una dona gran, vuitanta-quatre anys, que un cop diagnosticada d’una malaltia terminal decideix explicar a les seves nebodes un episodi de la seva vida ocorregut l’any 1956, any en el que es va manifestar la seva la homosexualitat en tenir una experiència amb una agent francesa que havia vingut a l’espanya franquista per investigar les trafiques del feixista belga León Degrelle.
En aquesta ocasió, Gemma Lienas ha utilitzat una tècnica narrativa interessant a l’utilitzar dos narradors; un és la protagonista d’avui en dia que explica els fets de l’any mil nou-cents cinquanta-sis; l’altre és un narrador omniscient (Un Gran Germà) que explica la història i els pensaments de la senyora gran d’avui en dia.
A mi no m’ha acabat d’agradar aquesta mena de novel·la històrica, potser perquè és massa evident, massa fàcil, diria que massa mecànica i inclús massa forçada a l’incloure el biaix de gènere i la incomprensible comprensió de la seva mare. Em sorprèn la citació a l’existència de bitlles de deu i de vint pessetes que jo desconeixia. Em consta haver-ne vist de cinc, de vint-i-cinc, de cinquanta etc. Crec que a la immediata postguerra n’hi va haver de deu, però de vint no ho havia sentit mai. Penso que en les novel·les s’hi pot parlar de tot, inclús de combats d’extraterrestres, però quan fas novel·la històrica s’ha de trepitjar terra ferma, perquè si no, tot pot grinyolar.
Aleix Font, 17 de maig de 2023.
